Veu catalana o espanyola?

Espanya ja té executiu nou. Ens ha faltat temps per fer-nos-en a la idea que ja tenim el món de cap per avall. Un govern sense precedents, se’ns diu. I ens perdem entremig de tantes alabances. El discurs que predomina és d’exaltació. Que si aquest és el primer govern espanyol que té més dones que homes (una més, que tampoc n’hi ha per tant), que si al capdavant de la cartera de defensa hi ha una dona, “i a més embarassada” (que ja em diran quina mena de matís és aquest), que un immigrat comandarà el ministeri d’Immigració, que si això que si allò. Carme Chacón [pàgina web] i Celestino Corbacho són l’únic fruit que hi ha de qui ha donat la victòria al PSOE. Si esperem que els dos socialistes lluitin per fer sentir la veu catalana a Madrid només cal veure què han aconseguit aquests polítics a qui tan fermament han votat els catalans: un catalanofòbic com José Bono president del Congrés espanyol i una catalana bramant “Viva España i viva el Rey”. Si els 25 diputats del PSC els importés mínimament Catalunya no tindrien els genolls tan pelats. Mirin si són d’importants aquests 25 diputats per Zapatero [pàgina web], que aquest ha tornat a donar un càrrec a un personatge com Magdalena Álvarez. Una provocació?

Primer, espanyol

Joan López és el president de Catalunya futur, la FAES catalana. El dilluns passat va passar per la Universitat Autònoma de Barcelona per perbocar unes quantes de les seves idees sobre la situació política actual i sobre la seva manera de concebre el món. Va servir per veure de quin peu calcen aquests que se’n diuen “fabricants d’idees”, que més o menys tot partit polític en té. Són gent amb un perfil ocult rosegador. Corquen l’arbre des de dintre. Ningú els veu, però treballen per dins. El que ell va dir reflecteix com és el Partit Popular de Catalunya? En alguns sentits sí. El que és segur és que reflecteix clarament com és el nacionalisme espanyol. “No em dóna la gana que per ser català m’hagi de confrontar amb Espanya”. Aquesta afirmació diu molt d’aquest personatge. Ens està dient que primer és espanyol i que després és català. Això sí; només si ser català no significa renunciar a ser espanyol. Amb això hi podria coincidir molta gent perquè evidentment els sentiments de pertinença sumen i no resten. Ara bé, el que ens està dient aquest senyor va molt més enllà d’això i ho demostra quan diu que Catalunya no és una nació perquè no hi pot haver una nació dins d’una altra nació, que és Espanya. Doncs bé, López sí que renuncia a ser català quan nega que el nostre país sigui una nació. “Catalunya no pot ser una nació perquè si no es nega la nació espanyola”, afirma sense enrojolar-se. Ell ho té fàcil; si s’ha de confrontar amb Espanya, deixa de ser català i tan panxo.